Ana Díaz Pérez(Universidad de Vigo).

Eleccions i nous canals de comunicació política
La generalització de l'ús d'internet, ha obert tot un món de possibilitats a la comunicació política. Prenent com a referents les tècniques utilitzades pels partits polítics dels Estats Units i les tècniques de màrqueting publicitari aplicades a la comunicació política, els partits espanyols se submergeixen a la Xarxa.
"Els partits polítics es converteixen en marques, els diferents candidats en productes i les campanyes de comunicació en els nous mitjans no se cenyeixen únicament a èpoques de precampanya o campanya electoral, sinó que comencen molt abans amb la intenció de crear una imatge de marca"
Les organitzacions es van llançar a innovar en la seva comunicació i en la forma d'acostar-se als seus votants potencials. Van passar dels mitjans impresos i la televisió a una comunicació en línia. I potser, el salt més important és el de passar d'una comunicació unidireccional a una comunicació bidireccional i interactiva.Internet es configura com un fòrum de debat democràtic. Es parla de ciberdemocràcia, els partits polítics semblen centrar-se a aconseguir la mobilització i la participació de l'electorat amb accions com l'enviament de propostes al web del candidat o firmes de suport en línia.Avui tot polític que vulgui considerar-se actiu a Internet té el seu propi bloc, amb actualitzacions més o menys constants, que utilitza tot i que no estar en època d'eleccions. Però en aquesta nova campanya es va donar un salt de la comunitat dels blocs a les xarxes socials com Facebook, on els simpatitzants del partit poden entrar en la comunitat virtual del candidat. Suports adaptats a aquest nou mitjà, com newsletter o emailing, conviuen amb suports més innovadors, com el advergaming. Els partits polítics obren canals en YouTube o Flicker, a més del món virtual de SecondLife, en el que desenvolupen una campanya paral·lela que, de tant en tant, salta també al món real.Dins d'aquest mitjà existeix una gran fragmentació de suports. Les campanyes tenen molts més espais que en eleccions passades, cal tenir presència en molts dels vells suports, però tampoc es poden oblidar els nous que apareixen. Aquesta diversificació, suposa una major complexitat a l'hora de fer el seguiment i control de les campanyes, amb la dificultat afegida que són suports que en molts casos permeten la participació dels receptors. Davant d'aquesta fragmentació, l'estratègia sembla la personalització del missatge. Per a això es fa necessari aconseguir dades dels votants, una assignatura pendent per a les organitzacions polítiques espanyoles. En països com Estats Units, per rebre informació personalitzada sobre el partit o els esdeveniments que organitza més propers al votant, és suficient amb introduir en un formulari el codi postal i una adreça de correu electrònic, mentre que a Espanya els partits demanen una gran quantitat de dades personals, informació que molts ciutadans són reticents a facilitar. Les audiències d'aquests nous suports han deixat de ser un simple receptor, per convertir-se en repetidors del missatge. A més de poder participar i opinar a la Xarxa, també tenen al seu abast mecanismes que els permeten crear continguts i emetre'ls. Apareix la distribució viral de continguts com un fenomen de vital importància a l'hora d'aconseguir un major nombre d'impactes, un major nombre de resultats en cercadors, un millor posicionament o una major presència en blocs. Seguint les tendències del màrqueting publicitari, els partits polítics es converteixen en marques, els diferents candidats en productes i les campanyes de comunicació en els nous mitjans no se cenyeixen únicament a èpoques de precampanya o campanya electoral, sinó que comencen molt abans amb la intenció de crear una imatge de marca. La campanya política es converteix en un espectacle, en una recerca constant de la notorietat amb la finalitat d'ocupar espai en els mitjans de comunicació.En molts casos, les eines i suports d'Internet, són utilitzats per al llançament de campanyes de comunicació negativa, amb l'objectiu de danyar a l'adversari deixant-lo en ridícul, desqualificant-lo o creant debat sobre temes que el perjudiquin. S'utilitza la polèmica, els suports innovadors o els missatges irreverents per aconseguir que les campanyes passin del mitjà en línia als mitjans de comunicació convencionals, elevant exponencialment el nombre d'impactes generats per l'acció de comunicació. Fins a l'extrem que una acció de la campanya propagandística d'un partit obre informatius de televisió o es converteix en portada de diversos diaris a nivell nacional. En un panorama mediàtic tan saturat de publicitat, on un elector a més dels anuncis publicitaris, rep diàriament desenes de missatges polítics, especialment en època de campanya electoral, les organitzacions polítiques competeixen dintre seu per ser les primeres a aparèixer o a utilitzar els nous suports. Sembla que per als partits polítics es fa necessari utilitzar totes les eines d'internet i tenir presència en la major quantitat d'elles possible, a risc de quedar-se fora de joc o desactualitzats. Però moltes vegades, aquestes accions no estan prou ben planificades, no tenen continuïtat o no exploten correctament totes les possibilitats que el suport pot donar de sí. Internet i els nous mitjans que despunten com nous suports per a la comunicació política han d'estar totalment integrats en les estratègies de comunicació de les organitzacions polítiques perquè per arribar a les anomenades generacions supercomunicadores, les que integren totalment en la seva vida diària les noves tecnologies, cal organitzacions polítiques també supercomunicadores.